Safrà adulterat amb extractes de gardenia

En el mercat europeu s’ha començat a detectar safrà adulterat amb extractes del fruit de la gardenia, un producte prohibit a Europa. Per a confirmar les partides fraudulentes, investigadors de la Universitat d’Alcalá han patentat una tècnica cromatogràfica que permet identificar el genipósido, un compost que solament porten els fruits de la gardenia però no la flor del safrà.

El safrà es produeix a partir dels estigmes secs de la planta Crocus sativus, sent l’espècia més cara del món a causa de la mà d’obra necessària per al seu cultiu, collita i manipulació, així com per tenir una producció limitada. A causa del seu elevat preu, el safrà ha sigut sotmès a diversos tipus d’adulteració al llarg dels segles.

Juntament amb l’oli d’oliva, la llet i la mel, és un dels ingredients alimentaris que més comunament pateix adulteracions, que en el cas de l’espècia es realitzen amb la finalitat d’augmentar el seu pes amb matèries estranyes (normalment plantes amb certa semblança externa) o per a millorar el seu color amb colorants naturals o sintètics quan el safrà és antic o per a emmascarar l’addició de matèries estranyes.

“El safrà és l’espècia més cara del món a causa de la mà d’obra necessària per al seu cultiu, collita i manipulació, així com per tenir una producció limitada.“

Recentment, s’ha descobert en el mercat europeu un nou i sofisticat mètode d’adulteració de safrà emprant extractes dels fruits de la gardenia (Gardenia jasminoides), que s’utilitza en països asiàtics en la medicina tradicional i com a colorant a causa de la presència d’un elevat nombre de flavonoides i crocinas similars a les presents en el safrà (responsables de la coloració groga), estant prohibida la seua comercialització a Europa.

Investigadors del grup de recerca Tècniques de (micro)-separació de la Universitat d’Alcalá han desenvolupat i patentat un procediment per a la determinació d’adulteracions de safrà basat per primera vegada en la detecció de genipósido (un compost dels fruits de gardenia que no té el safrà) per cromatografia líquida d’alta eficàcia amb detecció per espectrometria de masses.

El procediment permet resoldre el problema de detectar adulteracions amb gardenia de manera inequívoca i sensible, problema que altres mitjans ja existents no resolien. Aquesta tècnica separa el bec de genipósido de la resta de components del safrà en un temps inferior a dos minuts, detectant fins a un 0,004% d’aquest compost.

Certificació de qualitat en revisió

Fins al moment, la qualitat del safrà està certificada en el mercat internacional a través de la normativa ISO 3632, però només caracteritza al safrà a través dels continguts de picrocrocina, safranal i crocinas, així com la possible presència d’alguns dels colorants artificials que puguen resultar tòxics. Aquesta normativa es troba actualment en procés de revisió donada la seua baixa fiabilitat en la detecció de matèries vegetals amb color i morfologia similars al safrà.

L’any passat un equip de científics txecs i espanyols van presentar una altra tècnica, basada en la ‘empremta dactilar’ química pròpia de cada tipus de safrà, amb la qual van demostrar que més del 50% de les mostres eren fraudulentes.

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
Per primera vegada es proposa l’ús de pòsits de cafè per a elaborar productes de fleca, brioixeria i confiteria

La indústria del cafè genera una gran quantitat de subproductes rics en carbohidrats, proteïnes i compostos bioactivos. Els pòsits del

Cerrar