Pròtesi de mama: quina grandària

Doctor Mira

Especialitzat en Rinoplàstia, Mamoplastia i Otoplastia amb més de 30 anys d’experiència

Des que va començar l’era dels implants mamaris moderns, i açò va ser a mitjan seixanta, la grandària o volum de les pròtesis ha donat molt que parlar.

En una consulta de mamaplastia aumentativa no és estrany que metge i pacient s’enreden amb aqueixa misteriosa xifra:

 

    • Jo vull xxx cc doctor

 

    • Et posarem yyy cc pacient

 

 

Greu afirmació, perquè les pròtesis mamàries no han de triar-se “a la carta”, abans de la intervenció, ni pel pacient o ni per metge. I si crees en els meus 43 anys d’experiència en implants mamaris hauràs de començar a acceptar-ho.

Veuràs, l’augment de mama com saps ho realitzem col·locant un implant homologat en l’espai que la naturalesa va decidir per a la glàndula mamària. Per açò nosaltres solem fer-ho darrere d’aquesta, incrementant la seua projecció. I no el darrere del múscul, augmentant el volum d’est.

El recinte que disposem és únic, natural rn cada dona. I té uns límits amb zones molt clares: l’estèrnum, la clavícula, la línia axil·lar anterior i el solc submamario.

Doctor MiraPodrem pensar (i s’ha fet) que mesurant aquest espai ja sabem els paràmetres de la pròtesi a implantar. No és cert. Perquè hi ha dos factors que porten a fer inexacta aquesta mesura. Perquè aqueix espai té tres dimensions, no dues. Efectivament: les tensions d’una banda del múscul pectoral major i per una altra de la glàndula. Transcendental, perquè entre un i una altra vindrà situat l’implant. I condicionaran sensiblement l’espai a ocupar per la pròtesi, que per a ser natural, sempre ha de ser exacta al mateix.

Per a ajustar aquesta important dada a la perfecció portem una mica més de 10 anys usant alguna cosa que cridem “sizers”. Són elements idèntics a les pròtesis mamàries, però re-esterilizables. Així doncs, una vegada desenganxat aqueix espai natural en cada dona, estimem la talla provant la seua capacitat amb els sizers.

I poden ocórrer tres coses:

 

    1. Que hàgem encertat perfectament i siga aqueix la seua grandària exacta. Llavors extraurem el sizer, demanarem que ens desprecinten la pròtesi exacta a l’i la implantarem.

 

    1. Que entre folgada, que càpia més. En aquest cas demanarem el sizer de la grandària superior i comprovarem una altra vegada aquestes circumstàncies.

 

    1. Que no càpia realment. Llavors provarem amb talles menors fins a arribar a l’exacta.

 

D’aquesta manera no ens equivoquem mai.

Amb més de 4000 pròtesis implantades puc dir-te que amb l’estimació “a ull” existeix lògicament percentatge de desencerts. Ho tenim sobreadmente comprovat. En més o en menys. I que corregim així: provant amb els sizers fins a trobar la grandària ideal. Com quan ens comprem unes sabates. Sempre cal provar.

Des que ho fem així els nostres pacients ja no tornen. Perquè amb aquest senzill mètode hem encertat perfectament amb el seu pit més natural: tenint amb totes les talles de sizers i les seues equivalents pròtesis en el nostre quiròfan.

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
Garcia: “Aprofitar un agermanament cultural amb finalitats ocultes és propi de la dreta radical”

El portaveu de Compromís per Castelló, Ignasi Garcia, ha manifestat que "PP i C's barregen política i cultura amb la

Cerrar