Les excavacions de la Conselleria d’Hisenda trauen a la llum el major mur d’època romana trobat a València, edificis islàmics i l’antic traçat del carrer Micalet

Les excavacions arqueològiques que el Consell està realitzant en l’edifici del carrer Micalet número 5 de València estan proporcionant troballes d’alt valor històric i patrimonial, la recuperació del qual podria convertir-ho en un centre turístic al nivell del museu arqueològic de la Almoina. En concret, el pla de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic és que el conjunt arqueològic que està aflorant en l’antic Palau de Calataiud siga visitable per part de la ciutadania i, al mateix temps, compatibilitzar-ho amb finalitats administratives.

El projecte del Consell pretén integrar aquestes troballes arqueològiques del carrer Micalet, juntament amb altres elements de gran valor patrimonial com els de el Centre Arqueològic de la Almoina, els de el Museu Catedralicio, la cripta de Sant Vicent o les restes conservades en el Palau de l’Almirall (que la seua musealización ja està en projecte), creant d’aquesta forma un panorama històric i patrimonial molt atractiu tant per a la ciutadania com per als turistes.

Un mur romà d’incalculable valor

Els treballs arqueològics en l’antic Palau de Calataiud estan aportant noves troballes, que se sumen als ja recuperats setmanes arrere, on s’han obtingut dades importants per a la història urbana de l’entorn de la Catedral i la plaça de la Verge. En aquest sentit, les labors arqueològiques han tret a la llum un mur que conserva part del seu revestiment de plaques de marbre, aquestes possiblement de la pedrera valenciana de Buixcarró. Es tracta d’una troballa d’incalculable valor, doncs ens introdueix en l’àmbit dels grans edificis monumentals que envoltaven el Fòrum de Valentia entre els segles I i II d. de C. Aquest mur, a més, va ser utilitzat al llarg de la història, de manera que es conserva fins al moment una altura superior als 2,25 metres i, sobre ell, es mantenen reformes d’èpoques posteriors que mostren com diferents cultures i civilitzacions van viure en el mateix espai que ha arribat fins als nostres dies.

També s’ha descobert una part de la trama urbana antiga, la modificació de la qual en 1800 coincideix amb la construcció de l’actual Casa Vestuari. S’han verificat les antigues alineacions del carrer Micalet, que provenien de molts segles arrere, i s’ha confirmat que l’antiga línia de façana es troba sota l’actual carrer, de manera que l’anterior era molt més estreta i amb una orientació que coincideix amb la d’altres restes de la ciutat romana de València.

A més, en la paret mitgera amb la Casa Vestuari s’ha descobert l’antic mur, que aconsegueix dues plantes d’altura, construït amb la tècnica del tapial i que data del segle XIV. Gràcies al seu gran valor patrimonial i plàstic quedarà finalment visible i integrat en el futur edifici de l’administració autonòmica.

Font islàmica i possibles banys àrabs

Del passat islàmic de la ciutat s’han recuperat també nombroses restes, com una font envoltada de canonades ceràmiques, una canalització de subministrament d’aigua, possiblement derivada de la Sèquia de Rovella, i diverses estades d’un edifici, la interpretació del qual es troba en fase d’estudi, a l’espera de poder verificar si pertanyen a uns antics banys àrabs dels quals es té constància a l’entorn de l’actual Palau de Calataiud.
Un altre descobriment islàmic que ha aflorat és un mur que progressa en l’alçat de les parets de l’actual immoble. Es tracta d’una troballa de gran rellevància, ja que excepte les restes de l’antiga muralla musulmana són pocs els murs d’aqueixa època conservats en altura a València. Tots els edificis d’aqueix període van ser eliminats progressivament després de la conquesta cristiana de la ciutat.

Inscripcions romanes

Així, gràcies a les excavacions arqueològiques impulsades per la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, han començat a sorgir més evidències de l’antiga ciutat romana. A una profunditat pròxima als 4 metres ha aparegut una porció de paviment romà d’època imperial (segles I i II d. C.). A més, s’ha recuperat un fragment d’inscripció amb lletres romanes, que forma part del fonament d’un mur d’època califal del segle X, que podria pertànyer, segons els experts, a una làpida honorífica que fa referència als “veterani et veteres”. Aquests van ser els dos grups de població que van governar la Cúria de la ciutat (a manera de l’actual ajuntament). Els “veteres” eren els descendents dels primers pobladors, que van arribar a la ciutat en el segle II a. C., mentre que els “veterani” eren els soldats llicenciats arribats a València en l’època d’Augusto (aproximadament a la fi del segle I a. C.).

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
Amparo Marco: “Estem en el bon camí i el canvi de Castelló és imparable”

L'alcaldessa destaca la voluntat de transformació social del Pacte del Grau en complir-se els dos anys de les eleccions municipals

Cerrar