La Jerònima Galés desempolsa l’emmurallada València de 1608

El plànol més antic de la ciutat, elaborat per Antonio Manceli i ocult durant quatre segles, ja no està sol

València La Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés ha reeditat el conegut com a Plànol de Manceli (o Mancelli), el més antic que es conserva de la ciutat de València i que va ser elaborat per aquest italià natural de Mòdena en 1608, cent anys abans del que fins a finals de 1980 es considerava el més antic, el del jesuïta Tomás Vicente Tosca, datat en 1704.

Rafa Solaz amb el plànol de Manceli (8)

Desconeguda la seua existència per a erudits, experts i institucions fins a la dècada de 1980, el plànol de Manceli és encara avui poc conegut malgrat la seua importància per a la comprensió de l’evolució urbanística de la ciutat en el segle XVII i a pesar, també, de la troballa fa uns anys d’un segon exemplar en la Biblioteca Apostòlica Vaticana de Roma pel professor Pablo Cisneros.

Seguint el seu objectiu de traure de l’oblide peces rares de la cartografia, la bibliografia i la imatge gràfica valenciana, la Jerònima Galés ha editat en facsímil el plànol de Manceli. En total, 200 exemplars numerats que es repartiran entre els socis i institucions tant valencianes com a nacionals perquè el document siga accessible per a tota persona interessada en la cultura i la història de València.

La Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés ha organitzat una taula redona el dilluns 20 de novembre a les 19 hores en la Fundació Bancaixa amb diversos experts per a presentar la reproducció del plànol i conèixer la rellevància històrica i cultural de l’obra d’Antonio Manceli així com les incògnites que emboliquen no solament l’elaboració del mateix sinó la seua destinació durant quatre segles i la tardança en l’adquisició del mateix per l’Ajuntament de València que ho va comprar en 2001 per 60.000 euros.

El president de la Jerònima Galés, Rafa Solaz, ha explicat que la Societat s’ha decidit per aquesta reproducció perquè “era un plànol no gaire conegut i, fins fa poc, es considerava exemplar únic. Posteriorment, s’ha descobert un altre a Roma i pensem que reproduir-ho en paper seria interessant no solament per als socis sinó també per a totes les institucions que volgueren exposar-ho físicament”.

“El plànol de Manceli és molt important perquè estem parlant de cent anys abans de quan es va fer el del pare Tosca i conté informació interessantíssima com, per exemple, la horca que hi havia en la plaça del Mercat i, sobretot, s’aprecia perfectament aqueixa València de principis del segle XVII amb la qual es poden contrastar els canvis d’urbanisme que es van produir en els següents cent anys”, relata Solaz. En aqueix sentit, el professor Germán Ramírez apunta que es tracta d’un “document excepcional” ja que “retrata” la València anterior a l’expulsió de la minoria morisca.Rafa Solaz amb el plànol de Manceli (9)

Ramírez, autor de l’estudi El plànol de València d’Antonio Manceli (1608): notícies, vicissituds i aclariments d’un document excepcional, però no únic, assenyala que l’obra de l’italià “és de gran qualitat i fidelitat a la trama urbana i mostra elements arquitectònics que desparecieron fa ja molt temps, entre ells, varis dels convents que després de la guerra contra els francesos o després de la desamortització (1835-1837) es van buidar, van abandonar i van ser derrocats al llarg del segle XIX per a reformes urbanes o obrir places”. Un nou urbanisme que va començar ja al llarg del segle XVII sobre la tupida xarxa de carrers i callejuelas de la València medieval, reflectida per Manceli en el seu plànol de 1608.

El plànol es titula Nobilis ac Règia Civitas Vaentiae in Hispània (Noble i Real ciutat de València a Espanya), títol que figura en la cartellera o filacteria superior del plànol. Ho formen dues fulles gravades i unides, per la qual cosa va haver-hi dues planxes per a la seua impressió. Ambdues fulles formen una làmina de 49,7×77,6 cm. Va datat a València a 28 d’agost de 1608, conté una dedicatòria al llavors virrey de València, Luis Carrillo i Toledo, el seu protector i executor, un any més tard, de l’expulsió de la minoria morisca del regne de València.

Desconegut i envoltat d’incògnites

El misteri embolica el plànol de Manceli de l’existència del qual no es va tenir coneixement fins a la dècada de 1980, una mica menys de quatre segles després que fóra elaborat. Va ser en els anys 80 del segle passat quan l’arquitecte municipal Emilio Rieta ho va comprar, pel que sembla, a un anticuario. Després de diversos intents i anys de negociacions, finalment l’Ajuntament, en 2001, va adquirir la peça per 60.000 euros i, des de llavors, està exposat en el Museu Municipal.Plànol d’Antonio Mancelli. 1608(1)

On va estar ocult el plànol segueix sent una de les incògnites que embolica a aquesta singular obra el misteri de la qual no ha fet més que acréixer-se amb el descobriment del professor d’Història de l’Art Pablo Cisneros d’un segon exemplar del plànol de Manceli en la Biblioteca Apostòlica Vaticana de Roma, la qual cosa, en la seua opinió, desbarata la idea inicial que el plànol fóra una prova d’impremta i considera factible que es realitzara del mateix un tiratge curt.

Vàries són també les teories sobre l’objecte que va impulsar a Manceli a alçar aquest plànol de València doncs, malgrat existir informació detallada sobre períodes de la seua vida, no hi ha documents que acrediten ni el període exacte en el qual va estar a València ni què ho va atraure a la ciutat ni, tampoc, a què es dedicava. La cerca del favor del virrey de València, molt aficionat a la ciència i a la cartografia, és un dels motius que apunten els experts pels quals Manceli podria haver elaborat el plànol encara que res hi ha segur al voltant d’aquesta obra vital per a entendre l’evolució de la ciutat durant el segle XVII.

Una altra incògnita és si realment existeix connexió entre el plànol de Manceli elaborat en 1608 i l’expulsió de la minoria morisca un any després executada pel virrey Luis Carrillo i Toledo, protector de l’autor italià i a qui aquest va dedicar el plànol on va arreplegar amb tot detalle els carrers d’una ciutat emmurallada de principis del XVII on una horca presidia l’actual plaça del Mercat.

El professor i membre de la Jerònima Galés Germán Ramírez ha analitzat tots els avanços en l’estudi El plànol de València d’Antonio Manceli (1608): notícies, vicissituds i aclariments d’un document excepcional, però no únic publicat en el segon volum de Passions Bibliogràfiques que edita la Societat i que es pot consultar en el següent enllaç: http://societatbibliograficavalenciana.es/documentos/pasiones2.pdf.

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
La façana de l’Ajuntament de valència s’il·lumina de groc per a commemorar el dia de l’Espina Bífida

Este gest reflecteix el suport institucional de la ciutat cap als qui pateixen aquesta classe de patologia   L'Ajuntament de

Cerrar