Gremi Artesà d’Artistes Fallers història

Al principi les falles estaven construïdes pels veïns, amb ajuda ocasional de professionals com a fusters, pintors o decoradors. Però amb la consolidació de la falla artística van aparèixer els artistes fallers, uns artesans especialitzats en el disseny i construcció de falles, amb els seus propis tallers, tècniques i estils, que prompte van començar a *rivalizar per a obtenir els millors premis o els *ninots indultats. També es van agrupar professionalment, primer en la [[Associació d’Artistes Fallers i posteriorment en el Gremi Artesà d’Artistes Fallers.

Gràcies a l’entusiasme faller de la societat valenciana, el festeig va créixer i es va transformar radicalment. Es van crear diferents comissions de veïns que van centrar la seua labor en l’organització de la festa i van contractar amb especialistes la construcció del monument. Així van nàixer els artistes fallers.


Primera pedra

Les falles van seguir creixent fins a convertir-se en la festa major de València. Els artistes es van organitzar creant una associació professional i, anys després, el Gremi.

Les primeres notes testimonials de l’existència del Gremi daten de l’any 1932, on el periodista i dibuixant, José Soriano, en el primer nombre de la revista “*Foc *Valencià” adonava en l’article Carta Oberta, de la fundació de l’Associació d’Artistes Fallers, dels seus objectius i els seus projectes: “L’Agrupació, amb el títol d’Associació d’Artistes Fallers, es va fundar en aquesta capital (València) al novembre de 1932, per iniciativa d’un grup d’artistes del cercle de Belles arts, tenint com a objectiu: contribuir a la formació d’un bloc d’artistes fallers, per a la defensa mútua de tota classe d’interessos”

Naus de la ciutat fallera

*Regino Mes, al costat de José Soriano i altres artistes com Francisco *Canet, Giménez Comanda, Rafael *Raga, els germans *Roda i Modest González, entre uns altres, van impulsar aquesta iniciativa que va ser valorada positivament des de la seua creació, encara que fóra una organització bastant espontània.

El dia triat per a celebrar la seua festa és l’1 de maig, on commemoren la festivitat del seu patró, San José Artesà. Diverses són les activitats que es realitzen dins del programa d’actes de la festivitat gremial, destacant la missa als seus difunts i la imposició dels seus prestigiosos *ninots D’*or.

Fem una miqueta d’història, d’aquesta ciutat

Edifici gremial

La ciutat de l’Artista Faller forma un nucli urbà, integrat en el districte municipal de *Benicalap, que a donat lloc a un nou barri de la ciutat de València. La seua fisonomia està configurada per dos espais clarament diferenciats: l’àrea industrial, formada per les naus per a la construcció de Falles, i l’àrea residencial, que compta amb escola i comerços. S’accedeix a ella des de la ciutat de valència pel camí de Burjassot i ara per la prolongació de Juan *XXIII, part posterior de les naus dels artistes, està separada de la resta de blocs residencials pel parc de *Benicalap. D’altra banda, entre l’àrea industrial i la zona d’hàbitat s’intercala el temple parroquial a San José Artesà i la Casa Gremial amb el seu museu. Les altres façanes de l’àrea industrial limiten amb l’horta

Museu faller

D’acord amb la filosofia que va inspirar la seua construcció, la llista de carrers està dedicada als noms llegendaris i característics de la història fallera com els carrers de *Amadeo *Desfilis, Peris Cel·la, Salvador Rubio, del *Foc, de San José Artesà, del *Ninot, Salvador Cerveró, Carmelo *Roda, Vicente *Canet, Sánchez Arjona, Carlos Cortina, Marquesa Paterna del Camp o les places de *Regino Més i de Luís Martí Alegre.

La idea d’alçar la Ciutat Fallera *bullía en la ment de *Regino Més des dels anys quaranta, però no va ser fins a 1945

1 de Maig Sant Jose Artesà
quan es va constituir el nou Gremi Artesà d’Artistes Fallers, apareixent per primera vegada l’apel·latiu de Gremi i *agremiados; de nou l’incombustible *Regino Mas, va incitar a la seua creació, promovent també el cosmos de la Ciutat de l’Artista Faller, així com la denominació d’Artista Faller a “aquells que meresquen garanties artísticament o porten diversos anys fent falles”. i ja en 1953 es va fer constar en un acta gremial, cristal·litzant a poc a poc en un ambiciós projecte, que seria materialitzat al llarg dels anys seixanta. Era la resposta a la necessitat imperiosa de disposar de locals adequats per a realitzar el treball, però també al creixement experimentat per la ciutat en l’època del desenvolupisme i en el marc de l’elaboració del pla sud, al principi se li va denominar barriada d’artistes falleros.en juliol de 1963, es va constituir la companyia ‘Ciutat de l’Artista Faller S. a.’, davant el notari Miguel Alcón *Orrico. Signant *Regino Mas Mari, José María Blasco *Fonfría, Antonio i José Soler *Cuixeres i José Meliá Vila. Per a fer-la, cridem a la família de constructors *Fenollar de l´Alcúdia. Aquesta es va dissoldre en 1965, després de posar-se la primera pedra de la Ciutat, açò és, una vegada que es va fer realitat no hi havia objecte realment de seguir avant, almenys no com a companyia de promotors. Després de la constitució de la companyia, també en 1963, el ple municipal aprova la incorporació del que seria la Ciutat de l’Artista Faller al pla parcial número 24. A l’arquitecte encarregat dels plànols, Manuel Muñoz Monestir, se li uneixen uns arquitectes de Madrid,

Cartell del Gremi
però molt valencians de cor, Carlos *Sobrini, Emilio García de Castro i Gonzalo González. Van demanar al voltant de 100.000 metres quadrats, dels quals es van aconseguir finalment una mica més de 90.000, per a completar el complex.

Es van construir 1.200 habitatges, es van cedir 24.000 metres quadrats per a naus als artistes fallers per a construir els seus monuments, 10.000 metres quadrats van ser per a baixos comercials, un ampli local social per al Gremi d’Artistes Fallers, una església i, en fi, tot el que conforma una nova i ben dotada barriada. Va ser un èxit dins i fora de València, va impulsar notablement les Falles. Els artistes servien *ninots i monuments a Canàries, Balears, Astúries i altres regions espanyoles, però també a Portugal, Itàlia i França, entre altres països. completar el complex

Medalla d’or de la ciutat

La primera pedra es va col·locar el dia 17 de Març de 1965. En 1967-68 estava conclòs el 50% de les obres i havien eixit 30 falles de les naves.en maig de 1991 s’inaugura el museu i ,posteriorment, la Generalitat Valenciana, a través de la *Consellería d’Indústria, concedia 140 milions de pessetes per a la finalització de l’obra. En 1992 es culminen les obres de la casa Gremial.

Avui dia segueix sent una ciutat inacabada, el seu projecte és molt més ampli i abasta la construcció de més naus en els terrenys adjacents, encara que aquests han quedat a a la mercè de l’especulació urbanística, condicionament i remodelació de la ciutat fallera i la construcció diverses escoles.

La majoria de les dades han sigut trets de “els escultors del foc”

Medalla d’or de la ciutat
El 7 d’octubre de 2005 rep , la mes honorable distinció que es concedeix la “Medalla d’Or de la Ciutat de València”.de mans de l’Excma. Sra. Alcaldessa Dª Rita Barberá

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
Bronchud: “Que *Bielsa traga pit de l’economia local i ens puge l’IBI un 8% és prendre’ns el pèl als veïns de Mislata”

El PP de Mislata considera que “el PSOE camina *desnortado, més preocupat per les seues batalles internes que per teixir

Cerrar