Emmanuel Macron (23,7% dels vots) i Marine Li Pen (21,9%) es disputaran la presidència de França el pròxim 7 

Quasi 46 milions d’habitants estan cridats aquest diumenge a triar al pròxim president de la República francesa en les eleccions més obertes que es recorden, amb quatre candidats pràcticament empatats: a ultradretà *Marine Li *Pen i el centrista Emmanuel *Macron al capdavant, i a poca distància el conservador i imputat per corrupció François Fillon empatat amb l’esquerrà Jean-*Luc *Mélenchon. El 30% d’indecisos tindrà la clau per a decidir qui passarà a segona volta. Ací t’expliquem minut a minut els resultats d’aquestes eleccions que tenen en suspens a Europa.

Al final la sorpresa no va ser tan gran. Segons les primeres estimacions difoses per la radiotelevisió pública, Emmanuel *Macron (23,7% dels vots) i *Marine Li *Pen (21,9%) es disputaran la presidència de França el pròxim 7 de maig.

Els resultats de la primera volta deixen fora de joc al conservador François Fillon (19,7%%), capdavanter dels Republicans, que aconsegueix una lleugera remuntada en l’últim moment malgrat els seus escàndols personals i al capdavanter de l’esquerra radical Jean-*Luc *Mélenchon, amb un 19,2%.

La pitjor derrota va ser la del socialista *Benoît *Hamon (6,2%), el primer a comparèixer davant els mitjans, deu minuts després de conèixer-se els resultats. *Hamon va assumir la responsabilitat d’una derrota “electoral i moral”, i va demanar el vot per a *Macron per a frenar al capdavant Nacional. Una hora després, Fillon també va assumir la seua derrota i va anunciar que votarà a *Macron en segona volta.

*Mélenchon va tardar molt més temps a eixir, però no per a fer cap recomanació de cara a la segona volta: “No he rebut cap mandat de les 450.000 persones que han decidit presentar la meua candidatura per a expressar-me en el seu lloc”, va dir en la seua compareixença. Va demanar a les bases que donen la seua opinió en la plataforma del seu moviment, França Insubmisa.

*Marine Li *Pen es va presentar davant els mitjans com “la candidata del poble” i en el que és un avanç del que serà la seua campanya va cridar a *Macron “l’hereu d’Hollande”. Ha defensat el seu programa enfront de el de “la globalització salvatge, la *desregulación total, la immigració massiva i la lliure circulació de terroristes”.

Estimació dels principals estudis d’opinió pública

Els francesos han optat per dos candidats fóra del sistema. D’una banda un novençà de la política, Emmanuel *Macron, de 39 anys, *exbanquero, exministre d’un Govern socialista, l’única experiència del qual es resumeix a haver sigut ministre d’Economia durant dos anys (2014-2016) abans de crear el seu propi partit En Marxe! (En marxa!) per a canalitzar les seues ambicions presidencials.

Per un altre, *Marine Li *Pen, de 48 anys, eurodiputada, capdavantera d’un partit que ha aconseguit, gràcies a l’hàbil manipulació del malestar gal, banalitzar un discurs xenòfob i millorar en uns pocs punts els resultats del seu pare en unes eleccions presidencials.

Pel camí han quedat els candidats dels partits tradicionals: François Fillon, 36 anys de vida política, favorit inicial de la contesa que va veure la seua candidatura enfonsar-se després de les revelacions de les ocupacions fictícies de la seua esposa i fills a costa de l’erari públic; Jean-*Luc *Mélenchon, un altre veterà, capdavanter d’una esquerra radical i portaveu d’una “França Insubmisa” que va despuntar en els sondejos en les últimes setmanes; i sobretot *Benoît *Hamon, un candidat voluntariós eixit d’unes primàries complicades, última víctima del descrèdit del Govern de *Frnçois Hollande i de la profunda inadequació del seu partit davant els reptes del segle XXI.

Socialistes i conservadors sumen només una mica més del 25% dels vots, un fet sense precedents en la V República francesa.

No hi ha hagut tanta abstenció com l’esperada (s’estima en el 22%). Es temia que la profunda indecisió que pronosticaven els sondejos setmana després de setmana fora a allunyar als votants gals de les urnes. L’atemptat perpetrat el dijous a la nit en els Campos *Elíseos contra un autobús de policies, només va contribuir si per ventura a mobilitzar als francesos.

Ha sigut una campanya atípica amb molts sobresalts, sobretot els marcats per l’escàndol Fillon, i on els únics temes han sigut realment el profund malestar i la gran incertesa amb els quals França s’enfronta al futur. Al llarg d’aquestes setmanes els candidats, sense convèncer realment a ningú, han oferit les seues solucions al declivi de la *grandeur, al paper de França en una Europa que no es troba, al trauma dels atemptats terroristes, al fracàs de la integració dels fills de la immigració, o a la impotència davant un atur que puja (9,7%) i crea cada vegada mes treball temporal.

Els francesos estan farts dels partits tradicionals. I ja no es reconeixen en els seus líders. El president Hollande ha estat tan absent de la campanya que cap dels candidats s’ha molestat a posicionar-se a favor o en contra del balanç del seu govern.

Per a *Marine Li *Pen el resultat és un èxit, però no li garanteix la victòria en segona volta, on els sondejos la donaven com a perdedora davant qualsevol rival. Supera en un milió de vots al seu pare, Jean Marie Li *Pen, que el 21 d’abril de 2002 va causar un autèntic terratrèmol en eliminar al socialista *Lionel *Jospin de la carrera presidencial i amb 16,8% dels vots va aconseguir la segona volta, que va perdre enfront del conservador Jacques Chirac. En aquella època el Front Nacional seguia sent un partit completament marginal, no la formació que pot permetre’s uns postulats xenòfobs que escandalitzen cada vegada menys i ja no sorprenen.

La líder de l’extrema dreta ja va collir bons resultats en les regionals de desembre 2015 quan es va portar el 27,7% del vot. Però una “mobilització republicana” va evitar que superara aqueix resultat en la segona volta. És poc probable que vaja més enllà d’aqueix llistó el 7 de maig.

Emmanuel *Macron, la candidatura del qual va ser acollida al principi amb immens escepticisme fins i tot amb *sorna fa un any, s’ha aprofitat de l’enfonsament de Fillon. Amb un postulat de centre, progressista en el social, liberal en l’econòmic i *proeuropeo, ha sabut captar el vot útil, el que, sense estar molt convençut per la seua persona –estrident en els mítings i poc empàtic- o per un programa calaix de sastre, ha vist en el jove tecnòcrata un mal menor.

Favorit dels mercats, *empollón professional –ha estudiat en les “grans escoles” de l’elit gal·la- i especialitzat en finances, *Macron té una trajectòria personal peculiar, ja que segueix casat amb la qual anara la seua professora de teatre, *Brigitte *Trogneux, 24 anys major que ell, l’única esposa de candidat que ha participat activament en la campanya. Si gana, i molt hauria de passar perquè no guanyara, es convertiria en el president més jove de la Cinquena República.

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
Els miracles de Sant Vicent Ferrer processó de l’altar del Carmen i del Mercat

Més de 200 xiquets valencians escenificaran entre el diumenge i el dilluns '*els *miracles' de Sant Vicent Ferrer en els

Cerrar