Els nostres cervells es ‘sincronitzen’ durant una conversa

Els investigadors han analitzat simultàniament la complexa activitat neuronal de dues persones desconegudes que entaulen una conversa per primera vegada. / BCBL

El ritme de les ones cerebrals s’ajusta entre els integrants d’una conversa. Aquesta és la conclusió d’un treball publicat en la revista Scientific Reports i liderat pel centre de recerca basc BCBL. Segons els científics, aquesta sincronia intercerebral pot ser un factor clau per a la comprensió del llenguatge i de la comunicació interpersonal.

SINC Els investigadors han analitzat simultàniament la complexa activitat neuronal de dues persones desconegudes que entaulen una conversa per primera vegada. / BCBL

Alguna cosa tan senzill com una conversa quotidiana provoca que els cervells de dues persones comencen a treballar de forma simultània. Així apunta un estudi realitzat pel Basque Centre on Cognition, Brain and Language (BCBL, per les seues sigles en anglès), publicat recentment en la revista Scientific Reports.

Fins al moment, les recerques més tradicionals havien plantejat la hipòtesi que el cervell es ‘sincronitza’ en funció del que escolta, ajustant així els seus ritmes als estímuls auditius.

Ara, els experts del centre donostiarra han anat un pas més enllà i han analitzat simultàniament la complexa activitat neuronal de dues persones desconegudes que entaulen un diàleg per primera vegada.

El ritme de les ones cerebrals de l’emissor i del receptor s’ajusta a les propietats físiques del so del missatge emès en una conversa
L’equip, liderat per Alejandro Pérez, Manuel Carreiras i Jon Andoni Duñabeitia, ha comprovat –mitjançant el registre de la funció elèctrica cerebral– que l’activitat neuronal de dos individus implicats en un acte comunicatiu es ‘sincronitza’ per a donar pas a una ‘connexió’ entre tots dos subjectes.

“Es tracta d’una comunió intercerebral que va més enllà del propi llenguatge i que pot constituir un factor clau en les relacions interpersonals i en la comprensió del llenguatge”, explica a Sinc Jon Andoni Duñabeitia.

D’aquesta manera, el ritme de les ones cerebrals de l’emissor i del receptor s’ajusta a les propietats físiques del so del missatge emès verbalment en una conversa, generant així una connexió entre els dos cervells que comencen a treballar de manera conjunta amb una mateixa fi: la comunicació.

“Els cervells de dues persones s’acosten gràcies al llenguatge, i la comunicació crea entre les persones vincles que van molt més allà del que es pot percebre des de l’exterior”, afig l’investigador del centre basc. “Podrem saber si dues persones estan conversant entre elles únicament analitzant les seues ones cerebrals”.

Què és la sincronia neuronal

Per a la realització de l’estudi, els investigadors del BCBL van situar, separades per un paravent, a 15 parelles de persones del mateix sexe que no es coneixien entre si, assegurant-se així que la connexió generada fora realment gràcies a la comunicació establida.

Seguint un guió, les parelles entaulaven una conversa de temàtica general i, per torns, els protagonistes s’intercanviaven el paper d’emissor i receptor.

A través d’electroencefalografia (EEG) –una prova no invasiva que analitza l’activitat elèctrica del cervell–, els científics van mesurar el moviment de les ones cerebrals simultàniament i van comprovar que les oscil·lacions de les mateixes tenien lloc al mateix temps.

“Ser capaços de saber si dues persones estan parlant entre si, i fins i tot de què estan parlant, únicament veient la seua activitat cerebral és alguna cosa meravellós. Ara podem explorar noves aplicacions de gran utilitat en contextos comunicatius especials, com en el cas de persones amb dificultats per a comunicar-se”, subratlla Duñabeitia.

El pròxim pas serà comprovar si els cervells de dues persones es ‘sincronitzen’ de la mateixa manera quan la conversa és en una llengua no nativa

En un futur, el coneixement d’aquesta interacció entre dos cervells permetria comprendre i analitzar aspectes molt complexos en l’àmbit de la psicologia, la sociologia, la psiquiatria o l’educació, emprant les neuroimágenes dins d’un context realista o ecològic.

“Demostrar l’existència d’una sincronia neuronal entre persones conversant ha sigut solament un primer pas”, afirma Alejandro Pérez. “Ens queden per davant molts interrogants i reptes que resoldre”.

L’autor del BCBL sosté que, a més, el potencial pràctic és enorme. “Els problemes de comunicació ocorren cada dia. El que planegem és potenciar aqueix acoblament intercerebral descrit amb la finalitat de millorar la comunicació”, conclou Pérez.

El pròxim pas per als investigadors serà comprovar, emprant la mateixa tècnica i dinàmica de parelles, si els cervells de dues persones es ‘sincronitzen’ de la mateixa manera quan la conversa té lloc en una llengua no nativa.

Referència bibliogràfica:

Alejandro Pérez, Manuel Carreiras & Jon Andoni Duñabeitia. “Brain-to-brain entrainment: EEG interbrain synchronization while speaking and listening”. Scientific Reports | 7: 4190 | DOI:10.1038/s41598-017-04464-4

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
La Guàrdia Civil deté al President de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per presumptes irregularitats delictives en la seua gestió

 Igualment en l'operació s'ha detingut a un fill del President de la RFEF, al Vicepresident Econòmic de la Federació,

Cerrar