El Papa Francisco proclama sants als *pastorcitos Francisco i Jacinta, vidents de Fátima


El Papa Francisco va declarar sants aquest 13 de maig a Francisco i Jacinta *Marto, els *pastorcitos vidents de Fátima, a l’inici de la multitudinària Missa que celebra en l’atri del Santuari de La nostra Senyora de Fátima, a Portugal.

D’acord al ritu, el Sant Pare va sentir atentament la sol·licitud del Bisbe de *Leiria-Fátima, Mons. *António Augusto dos Santos *Marto, perquè es “inscriga als beats Francisco *Marto i Jacinta *Marto en el catàleg dels sants i, com a tals, siguen invocats per tots els cristians”.

Van ser testimonis de sis aparicions de la Verge
Durant la petició, el Prelat va estar acompanyat per la *postuladora de la causa, la religiosa Angela *Coelho. Després va llegir una breu biografia dels dos xicotets germans que en 1917, juntament amb la seua cosina Lucía –actualment Serva de Déu–, van ser testimonis de les sis aparicions de la Mare de Déu en aquesta localitat portuguesa.

Una *imágen de l’Eucaristia de canonització dels xiquets Francisco i Jacinto, *pastorcitos de Fátima, presidida pel Papa Francisco

El Papa els declara sants
Així, després de les lletanies dels sants, el Papa va procedir en recitar la fórmula de canonització: “En honor de la Santíssima Trinitat, per a exaltació de la fe catòlica i l’increment de la vida cristiana, amb l’autoritat del nostre Senyor Jesucrist, dels Sants Apòstols Pedro i Pablo i la Nostra, després d’haver-hi llargament reflexionat, implorant diverses vegades l’ajuda divina i sentit el semblar de molts germans els nostres en l’Episcopat, declarem i definim com Santos als Beats Francisco *Marto i Jacinta *Marto, i els inscrivim en el Catàleg dels Santos, establint que, en tota l’Església, siguen *devotamente honrats entre els sants. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.

Després de l’agraïment de Mons. Dos Santos *Marto, i l’aplaudiment dels milers de fidels, es va iniciar la litúrgia de la paraula.

Abans d’iniciar-se la Missa, la imatge de la Verge de Fátima va entrar en processó transportada pels cadets de l’Acadèmia Militar.

Així mateix, van ingressar els dos llums que contenen les relíquies de Francisco i Jacinta, transportades per la *postuladora, la germana Angela *Coelho, i pel consultor de la postulació, Pedro *Valinho; acompanyats d’uns 20 xiquets i adolescents d’entre 9 i 16 anys.

La imatge de la Verge i les relíquies van ser situats a la dreta de l’altar. Així mateix, l’Eucaristia és *concelebrada per 8 cardenals, i 73 bisbes i arquebisbes.

Text complet de l’homilia del Sant Pare:

«Un gran signe va aparèixer en el cel: una dona vestida del sol», diu el vident de *Patmos en l’Apocalipsi (12,1), assenyalant a més que ella era a punt de donar a llum a un fill. Després, en l’Evangeli, hem escoltat com Jesús li diu al deixeble: «Ací tens a la teua mare» (*Jn 19,27).

Tenim una Mare, una «Senyora molt bella», comentaven entre ells els vidents de Fátima mentre tornaven a casa, en aquell beneït 13 de maig de fa cent anys. I, a la nit, Jacinta no va poder contenir-se i va revelar el secret a la seua mare: «Avui he vist a la Verge». Havien vist a la Mare del cel. En el deixant de llum que seguien amb els seus ulls, es van posar els ulls de molts, però… aquests no la van veure. La Verge Mare no va venir ací perquè nosaltres la vérem: per a açò tindrem tota l’eternitat, a condició que anem al cel, per descomptat.

Però ella, preveient i advertint-nos sobre el perill de l’infern al que ens porta una vida sovint proposta i imposada? sense Déu i que profana a Déu en les seues criatures, va venir a recordar-nos la Llum de Déu que habita en nosaltres i ens cobreix, perquè, com hem escoltat en la primera lectura, «va ser arrabassat el seu fill al costat de Déu» (*Ap 12,5). I, segons les paraules de Lucía, els tres privilegiats es trobaven dins de la Llum de Déu que la Verge irradiava. Ella els envoltava amb el mantell de Luz que Déu li havia donat. Segons el creure i el sentir de molts pelegrins —per no dir de tots—, Fátima és sobretot aquest mantell de Llum que ens cobreix, tant ací com en qualsevol altra part de la terra, quan ens refugiem sota la protecció de la Verge Mare per a demanar-li, com a ensenya la Salve Regina, «mostra’ns a Jesús».

Benvolguts Pelegrins, tenim una Mare. Aferrant-nos a ella com a fills, visquem de l’esperança que es recolza en Jesús, perquè, com hem escoltat en la segona lectura, «els que reben a dolls el do gratuït de la justificació regnaran en la vida gràcies a un solament, Jesucrist» (*Rm 5,17). Quan Jesús va pujar al cel, va portar al costat del Pare celeste a la humanitat ?la nostra humanitat? que havia assumit en el si de la Verge Mare, i que mai deixarà.

Com un ancora, fixem la nostra esperança en aqueixa humanitat col·locada en el cel a la dreta del Pare (cf. *Ef 2,6). Que aquesta esperança siga l’impuls de la nostra vida. Una esperança que ens sostinga sempre, fins a l’últim sospir.

Amb aquesta esperança, ens hem reunit ací per a donar gràcies per les innombrables benediccions que el Cel ha vessat en aquests cent anys, i que han transcorregut sota el mantell de Luz que la Verge, des d’aquest Portugal ric en esperança, ha estès fins als quatre angles de la terra. Com un exemple per a nosaltres, tenim davant els ulls a sant Francisco *Marto i a santa Jacinta, als qui la Mare de Déu va introduir en el mar immens de la Llum de Déu, perquè ho adoraren.

D’ací rebien ells la força per a superar les contrarietats i els sofriments. La presència divina es va ser fent cada vegada més constant en les seues vides, com es manifesta clarament en la insistent oració pels *pecadores i en el desig permanent d’estar al costat de «Jesús ocult» en el *Sagrario.

En les seues Memòries (III, n.6), *Sor Lucía dóna la paraula a Jacinta, que havia rebut una visió: «No veus moltes carreteres, molts camins i camps plens de gent que ploren de fam per no tenir gens per a menjar? I el Sant Pare en una església, resant davant de l’Immaculat Cor de María? I tanta gent resant amb ell?» Gràcies per haver-me acompanyat. No podia deixar de venir ací per a venerar a la Verge Mare, i per a confiar-li als seus fills i filles. Sota el seu mantell, no es perden; dels seus braços vindrà l’esperança i la pau que necessiten i que jo suplique per a tots els meus germans en el baptisme i en la humanitat, en particular per als malalts i els discapacitats, els empresonats i els desocupats, els pobres i els abandonats. Benvolguts germans: demanem a Déu, amb l’esperança que ens escolten els homes, i dirigim-nos als homes, amb la certesa que Déu ens ajuda.

En efecte, ell ens ha creat com una esperança per als altres, una esperança real i realitzable en l’estat de vida de cadascun. En demanar «» i «exigir» de cadascun de nosaltres el compliment dels compromisos del propi estat (Carta de *sor Lucía, 28 de febrer de 1943), el cel activa ací una autèntica i precisa mobilització general contra aqueixa indiferència que ens refreda el cor i agreuja la nostra miopia. No volem ser una esperança avortada. La vida només pot sobreviure gràcies a la generositat d’una altra vida.

«Si el gra de blat no cau en terra i mor, queda *infecundo; però si mor, dóna molt fruit» (*Jn 12,24): ho ha dit i ho ha fet el Senyor, que sempre ens precedeix. Quan passem per alguna creu, ell ja ha passat abans. D’aquesta manera, no pugem a la creu per a trobar a Jesús, sinó que ha sigut ell el que s’ha humiliat i ha baixat fins a la creu per a trobar-nos a nosaltres i, en nosaltres, vèncer les tenebres del mal i portar-nos a la llum.

Que, amb la protecció de María, siguem en el món sentinelles que sàpien contemplar el vertader rostre de Jesús Salvador, que brilla en la Pasqua, i descobrim de nou el rostre jove i bell de l’Església, que *resplandece quan és missionera, acollidora, lliure, fidel, pobra de mitjans i rica d’amor.

Noticies en Valencià Alacant, València i Castelló Notícies d'actualitat de la Comunitat Valenciana. Notícies, reportatges, vídeos i articles, agenda, festes, receptes de cuina en valencià

Deja un comentario

Leer entrada anterior
La Diputació enaltirà la figura conciliadora del cardenal *Tarancón en el 110 aniversari del seu naixement

El Govern Provincial involucra a referents de l'àmbit social, religiós i polític en un cicle de conferències i exposicions Moliner:

Cerrar